Definició
1 Fer malament (alguna cosa).
Espifiar les notes d’un acord musical.
2 espifiar-la Cometre un error.
Em penso que l’hem ben espifiat: el seu aniversari va ser ahir, no avui.
Etimologia
De pífia, alteració popular de pifre, instrument de so molt agut, fàcil de ser desafinat i de produir una nota falsa.
Usos
Si escrius gobern, amb b alta, el programa t’ho troba de seguida i t’ho marca, així que vas corregint a mesura que l’espifies i escrius govern, que és com ha d’anar. El nostre periodista, però, escriu una nova frase que, ves per on, no comporta cap problema segons els criteris de la màquina: «El president assegura que no precisa el recolzament de l’oposició, però contempla la possibilitat de buscar-lo mentre ostenti el càrrec». La frase té quatre errors, i d’embalum. Quatre de les paraules —precisa, recolzament, contempla i ostenti— són correctes, però estan emprades amb un significat que en realitat no tenen, i lògicament la màquina no se n’adona, senzillament perquè es limita a verificar que la forma que li poses està inclosa en la seva base de dades.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 245
Tema de la setmana
Si no voleu espifiar-la en matèria de llengua, ja podeu córrer a firar-vos Tots els dubtes, de Rudolf Ortega, que us els resoldrà tots. «Un llibre teòric que resulta ben pràctic i plaent», en paraules de Màrius Serra, que n’escriu l’exordi introductori. Amb la baioneta de divendres ja en vam fer un primer tast; aquest dies en veurem altres mots i passatges.