Definició
Trencaclosques, joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura.
Etimologia
De l’anglès puzzle (o Chinese puzzle) ‘embaràs, perplexitat’, de to puzzle ‘embarassar, deixar perplex’, d’origen incert.
Usos
Estem mirant d’acabar un trencaclosques d’un parell de milers de peces i arribem al final. Tot d’una, veiem que ens falta una peça i lògicament la frustració ens encega, ja que si al puzle li falta una peça per força sempre és la darrera. Podem, en aquest cas, regirar la casa per trobar la peça que falta, ja que segur que ens ha caigut en algun racó; podem també adreçar-nos al fabricant, perquè alguns permeten l’opció de demanar-los la peça perduda; i podem engegar-ho tot a rodar i desfer-lo, ofuscats per la derrota. Però en cap cas no podem emprar la peça d’un altre trencaclosques, per molt que el fabricant aprofiti els mateixos motllos i la peça de l’altre hi encaixi perfectament.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 192
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast, de Rudolf Ortega (Barcelona: RBA La Magrana, 2014).