esparverar v

Definició

Causar molta por, esverar, la imminència d’un perill.

Són notícies que esparveren i que no conviden a l’optimisme.

Amb la tempesta, el bestiar s’esparverava i no el podien calmar.

Etimologia

D’esparver, ocell de rapinya, del germànic fràncic sparwâri, mateix significat, «per l’efecte que fa l’esparver en atansar-se a les seves víctimes» (Coromines).

Usos

  • Fatigat de tanta espera
    he reprès el mal camí.
    Deixo l’Esperança enrera,
    però la Fe em vol seguir.
    A mitges li dic que sí.

    Com si desfés el camí,
    camino mirant enrera
    on l’Esperança m’espera
    amb els ulls contra el coixí.
    La Fe em diu que no i que sí.

    Decideixo tornar enrera
    i em detura no sé qui:
    és la Fe que m’esparvera
    perquè ja no sap què dir.

    Ara es lleva, lluny de mi,
    l’Esperança ploranera.

    No és aquesta la manera,
    certament!, de fer camí.

    Pere Quart, «Cançoneta noucentista del mal camí», dins Vacances pagades (1959)

Tema de la setmana

Dissabte farà vint-i-cinc anys que va morir Pere Quart (Sabadell 1899-Barcelona 1986). Aquesta setmana veurem alguns mots trets dels seus versos, que sempre fan de bon (re)llegir. 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ploramiquestramuntar