Ramon Solsona

Anem a pams. Primer. La paraula tampó sofreix un equívoc continuat. Des del seu origen —el francès tampon— té un sentit de ‘tap’, especialment referit a materials absorbents, com grapats de fibres, monyeques per envernissar, teles esponjoses, feltres, petits coixins, etcètera. Un d’aquests coixins petits, anomenat tampó, prèviament xop de tinta, serveix per impregnar els segells que s’estampen en un document. Allò que queda gravat és, doncs, el segell, no el tampó. Segon. Dit això, s’entén que, en un context sanitari, els tampons designin una gasa comprimida, un tros de cotó fluix o taps de cel·lulosa que s’usen per absorbir un líquid corporal. Es fan servir tampons, per exemple, per aturar una hemorràgia o per drenar una ferida. Tercer. Del tampó sanitari al tampó higiènic usat durant la menstruació hi ha un pas lògic. De fet, les compreses o els primitius panyos no són més que tampons. La revolució —relativa, perquè ja s’havia fet a l’antigor— va arribar amb els tampons intravaginals.

Tampax neix el 1929. El va inventar un metge de Denver que va comprimir cotó en un aplicador vaginal. Gertrude Tenderich, una immigrant alemanya, li va comprar la patent i va començar a vendre les primeres unitats fabricades de forma molt artesanal, però li costava molt distribuir el nou producte. No era fàcil parlar de la regla amb franquesa. Ha estat fins fa quatre dies un tabú, una cosa lletja de la condició femenina. La regla era una maledicció, gairebé un pecat que es portava en secret rigorós.

Per tot això, en els seus inicis, les compreses d’un sol ús de cel·lulosa i els tampons van afuar les estratègies de persuasió per aconseguir que les dones vencessin la vergonya i adquirissin aquests articles. El 1936 Ellery Mann es va fer càrrec de Tampax, va iniciar la producció a gran escala i va promoure intenses campanyes informatives. Avui tàmpax és un nom comú, genèric per a totes les marques. La història de la paraula està lligada a l’emancipació de la dona al segle xx.

Ramon Solsona, Marques que marquen. La curiosa història de les marques
més conegudes (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 50-51