Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943) fa servir també el mot cuscanelles a la seva obra, com ara en el conte «Alcoi-Nova York», tret del recull del mateix tÃtol (1987):
Quina persona més estranya! I es veia molt dolça. Em parlava sense parar però, tot i que la sentia, no entenia què hi deia. Em féu un altre bes a la panxa i això em va fer cuscanelles i em va donar una escalforeta agradable.
Després del partit, em comprava un gelat enorme, en una copa alta, com una tulipa, i jo intentava xarrupar-lo fins al final, amb una palla que em feia cuscanelles al paladar.
«Els valencians usem, a més de cuscanelles, els mots cosconelles, casconelles, cosquerelles, cosquelles, cusquelles i sorelles. Al Maestrat i als Ports de Morella diuen cossinogues i a Vinaròs cassònigues.» —Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció
«Voliva assenyalar que a l’Alguer diem consiguelles.» —Gavà Balata
Torneu a cuscanelles
Comentaris recents
clucull
El meu home és de Ponts i ell i tota la seva famÃ...
ca la Quica
Una expressió semblant o equivalent que he sentit...
enteniment
Totalment d'acord Joan. Jo sempre he sentit la par...
güell
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribago...
enteniment
Respecte a la paraula de hui, "enteniment", sempre...