Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943) fa servir també el mot cuscanelles a la seva obra, com ara en el conte «Alcoi-Nova York», tret del recull del mateix títol (1987):
Quina persona més estranya! I es veia molt dolça. Em parlava sense parar però, tot i que la sentia, no entenia què hi deia. Em féu un altre bes a la panxa i això em va fer cuscanelles i em va donar una escalforeta agradable.
Després del partit, em comprava un gelat enorme, en una copa alta, com una tulipa, i jo intentava xarrupar-lo fins al final, amb una palla que em feia cuscanelles al paladar.
«Els valencians usem, a més de cuscanelles, els mots cosconelles, casconelles, cosquerelles, cosquelles, cusquelles i sorelles. Al Maestrat i als Ports de Morella diuen cossinogues i a Vinaròs cassònigues.» —Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció
«Voliva assenyalar que a l’Alguer diem consiguelles.» —Gaví Balata
Torneu a cuscanelles
Comentaris recents
fer l’esqueta
fer la llesca https://rodamots.cat/fer-la-llesca/...
fer l’esqueta
D'on ve la paraula 'esqueta'? Ara potser dic una b...
fer un beure
A la biografia de Montserrat Roig 'Amb uns altres ...
fer un beure
Sí, a l'Alt Empordà en diem fer el toc...
fer un beure
fer un mos https://rodamots.cat/fer-un-mos/...