‘Amb sense’ o ‘ambsense’

  

Manuel Cuyàs

 

L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, és objecte de befes perquè quan parla utilitza sovint l’expressió «amb sense» per dir sense: «Perseguirem els incívics amb sense aturador.» Quan algú li fa notar la contradicció gramatical ell respon que a Mollet, que és el seu poble, sempre ho havia sentit dir així. Jo sóc de Mataró i també ho he sentit dir i moltes vegades se m’escapa. «Haig d’escriure la columna de dijous i estic amb sense idees.»

Com que Mollet i Mataró no poden ser casos aïllats, jo em penso que amb sense ha de tenir un ús geogràfic més extens i arribo a afirmar que forma part del geni de la llengua i del tarannà d’aquest poble format, com diu el tòpic que tot ho encerta, per comerciants, botiguers, pactistes i negociadors. Un botiguer, un bon botiguer, no pot reconèixer mai que s’ha quedat sense el producte que el client li demana ni ha de permetre que el client marxi sense res. El client ha de marxar amb alguna cosa, la que sigui, i d’aquest joc de l’amb i el sense neix l’amb sense que jo, si fos de l’Institut d’Estudis Catalans, recomanaria escriure junt, com si fos una sola i nova preposició que defineix els catalans com ho fan les paraules seny i rauxa. Ambsense. Ambsense no vol dir ben bé ‘sense’. Vol dir que si a la botiga no hi ha sucre sempre hi haurà sacarina o que als incívics que fins ara hem aviciat i ens han votat els perseguirem amb aturador i sense aturador.

Ara ens trobem en la negociació de l’Estatut. Reconeixerà que Catalunya és una nació? El concepte nació sortirà al preàmbul, no en l’articulat, que és una manera de quedar-nos ambsense nació. I el finançament? I les competències? Ambsense finançament i ambsense competències. Diu el conseller primer, Josep Bargalló, que en el referèndum de l’Estatut és possible que ERC recomani als electors un «sí» crític. Què és un «sí» crític? Un «sí» crític és un ambsense sí adreçat a l’ambsense estatut.

El Punt, 19 de gener del 2006