Rodamotaires del món,

Els seguidors més veterans de RodaMots ja sabeu que això dels enigmots no sempre és el que sembla. De vegades és fàcil…, però de tan fàcil sembla difícil; unes altres vegades és difícil treure’n l’entrellat, tot i que aparentment sembla fàcil.

Sovint passa que els mots són tan comuns que, pensant-hi bé, hi ha més d’una resposta possible. Aquí no tenim manies i considerem que són bones totes les respostes plausibles, encara que, de tan simples, semblin ximples.

Si ho recordeu, els mots enviats la setmana passada eren aquests: conte, novel·la, poesia, assaig i teatre. El tema, per tant, no era difícil d’endevinar: tots aquests mots fan referència a la literatura en general i a diferents expressions o gèneres literaris. Ara bé, quin és l’intrús? Quin és el mot que no encaixa amb els altres quatre i per què?

Alguns que no s’hi han volgut trencar gaire les banyes diuen que tots comencen per consonant i acaben en vocal excepte assaig, que va al revés. El tema, doncs, seria «gèneres literaris que comencen en consonant i acaben en vocal», una mica rebuscat, però és una possibilitat, sí (Dani Bardés, de Molins de Rei; Miguel Roig Comamala, de Barcelona; Jordi Foguet, de París; Bel Bordes Castells, de Sant Cugat del Vallès; David Dot, de Vilafranca del Penedès, i Maria Bruguera, de Palafrugell, subscriuen aquesta teoria).

Molts han optat per dir que tots s’escriuen en prosa excepte la poesia, però obliden que hi ha proses poètiques i, sobretot, que una part important del teatre és escrita en vers (sembla que algú ha compost també assaigs en vers, però val a dir que el fenomen, segurament per sort, és prou infreqüent).

També ens han dit que el teatre és l’únic tipus d’obra escrita per ser representada, però llavors el tema seria negatiu: obres no representades? no representables? D’altra banda, hi ha recitals poètics (en què la poesia es re-presenta) i adaptacions escèniques d’altres gèneres, del conte a la novel·la passant per l’assaig.

Una altra opció ha girat entorn de la ficció i la no-ficció, i llavors el mot descartat era assaig (tot i que les barreges entre gèneres sovintegen tant que fa de mal dir si la poesia és ficció o no-ficció; també hi ha novel·les de no-ficció i assaig de ficció). Uns quants també han entrat a debatre si el conte és un gènere o un subgènere… però prou de romanços: per anar al gra us remetrem a la font d’on va sorgir l’enigmot que us proposàvem i que no és una altra que el Verbàlia 2.0 de Màrius Serra (un doll d’on brollen jocs lingüístics a cabassos, però es veu que aquesta vegada no hi ha hagut gaire juguera): al capítol sobre els anagrames en recull uns quants de literaris, tal com ha descobert M. Àngels Martínez de Vilanova i la Geltrú:

Tots els mots de la setmana admeten anagrames:

conte > coent
novel·la > lloaven
poesia > espaio
assaig > assagi
teatre > tetera

L’única diferència que hi trobo és que entre assaig i assagi no ens movem de la mateixa família (assajar), mentre que en els altres casos els mots anagramats són de famílies diferents.

Doncs és ben bé això. Com que no hem rebut cap altra resposta tan perspicaç, si us sembla atorguem un dels tres premis a l’Àngels i els altres dos els sortejarem entre altres respostes que també hem trobat correctes i ben justificades.

(Per cert que Màrius Serra encara afegeix un parell més d’anagrames literaris: narrativa fa arravatin i narració, racionar.)

Continuem, doncs, que hi ha més teca. Roger Bellavista, de Mataró, apunta que el que no hi encaixa és assaig perquè té altres accepcions molt comunes relacionades amb la ciència, l’esport, les arts, etc. (a banda de tenir dos plurals: assaigs i assajos). (Elena Martí i Segarra, de Castelldefels, hi concorda.)

Jesús Poza, de Barcelona, troba una altra solució correctíssima:

La relació entre les 5 paraules evidentment és el gènere literari.

En 4 d’elles es dona el fet que són alhora les composicions d’aquest gènere (un conte, una novel·la, una poesia, un assaig).

En canvi, no podem parlar d’un teatre amb el mateix sentit de composició, parlaríem en tot cas de l’edifici. Vet aquí per què no hi encaixa.

(Altres subscriptors també hi coincideixen o s’hi acosten: Josette Moncourier, Roberto Alonso, de València; Albert Dalmau, de Calonge, Baix Empordà; Sandrine Buzenet…)

I Eva Casanova, de Vilafranca del Penedès, hi veu una altra explicació:

El tema de la setmana podria ser gèneres d’escriptura en els quals el nom de l’escriptor és un derivat del mot proposat.

Així: assaig > assagista; novel·la > novel·lista; poesia > poeta; conte > contista.

L’intrús seria teatre, ja que qui escriu obres de teatre seria un dramaturg, no pas un «teatrista».

I encara (teoria de Martí Izquierdo):

Tots els mots fan adjectius acabats en ‘tic’ (contístic, novel·lístic, poètic, assagístic) excepte teatre que fa teatral.

(Nota del lingüista de guàrdia: contístic no figura al DIEC, però és mot ben format i apareix en algunes publicacions del mateix IEC.)

Josep-Maria Puig i Planella, de Calldetenes (Osona), creu que el mot intrús és el teatre perquè «cap de les definicions que hi ha al DIEC qualifica el teatre de gènere literari», i és ben cert: en què devien pensar els redactors del diccionari, en les muses o en les musaranyes? Conte, novel·la, poesia i assaig, tot són tots «gèneres», però el teatre no; se’ns diu que és «literatura dramàtica» i avall.

La proposta de Miquel Saumell, de Barcelona, és prou curiosa:

El tema d’aquesta setmana és: autors/obres que il·lustren les definicions del RodaMots. I el mot que no hi encaixa és teatre. Tal com podem veure als exemples que serveixen per il·lustrar les definicions de cada mot, aquesta setmana hi trobem: Víctor Català (a conte), Tirant lo Blanc (a novel·la), Sylvia Plath (a poesia) i Montaigne (a assaig). I en canvi, el teatre no fa esment de cap autor ni de cap obra concrets.

No n’estic gaire convençut, però no se m’acut res més.

Àngel Berna del Camp de Túria diu que el mot que no hi encaixa és conte perquè només té 5 lletres, i els altres, 6. Però llavors què fem amb la novel·la?

Hem rebut respostes de tot arreu i de part de l’estranger, incloent-hi França, Alemanya, Cuba i Mèxic: 142 en total, i n’hem considerades correctes 39 (amb la màniga ampla, eh). Fet el sorteig de rigor, els dos premis que quedaven se’ls enduen Miquel Saumell, de Barcelona, i Xavier Agut, del Catllar (Tarragonès).

Com sempre, moltes gràcies a tots els participants per la vostra empenta i inventiva, gràcies també als editors que ens donen els premis que s’enduen els guanyadors (l’Institut d’Estudis Catalans, Edicions Bromera i Ara Llibres) i a tots els lectors de RodaMots per seguir-nos. Fins al pròxim enigmot!

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 11 / març / 2019

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2019/?w=10

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2019-bases/

Cada dia un mot
http://www.rodamots.cat