Frase irònica improvisada dalt dels escenaris de la vila per Josep Serra, conegut amb el sobrenom de Grana, quan va perdre el fil de l’obra de teatre que interpretava. Atès el caire humorístic de la peça, repetia una vegada i una altra la frase per tal de fer temps mentre intentava reprendre el guió previst. El públic s’hi va petar de riure i això va donar peu a la popularització de la frase. Anys enrere es feia servir per tallar amb humor una conversa que no interessava.
Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral, Coses sentides. El parlar de Palafrugell (Edicions Baix Empordà, 3a ed., 2019), pàg. 95
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...