Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
canar
A Palafrugell també l'utilitzem quan es fa pagar ...
canar
A casa dèiem i encara diem acanar...
marraixa
La meva mare, la Lucie Mulceu, esposa Juanchich i ...
ple com un ou
Bon dia. Per si pot ser d´interès, L´expressió...
cappelat -ada
*quedar clar: ser clar, restar clar...