Carles Riera
Tes cireretes vermelles
fan un licor que mossega
―del pobric, la panxa empega!―
de tan vives, com estrelles,
treu la son de les orelles.
També se’n fa confitura,
que és suau, i que més dura,
pot servir com a aliment,
antonomàsticament!,
quan algun ventrell murmura.
Història natural (Barcelona: Claret, 2019), pàg. 31

Comentaris recents
dia feiner
Ara els dies de pantaló vell són els festius... ...
dia feiner
En ma casa també déiem dia de pantaló v...
dia feiner
També dia d'ordi, a Eivissa, alm...
de quan Judes era fadrí i sa mare festejava
El meu pare el Louis Juanchich nascut a Pollestres...
fadrí -ina
https://letno.dival.es/va/publicacion/fadrines-el-...