esbotifarrar v

Definició

Rebentar o rebentar-se la roba, l’embolcall.

El coixí s’ha esbotifarrat.

Que vols esbotifarrar la bossa, amb tantes coses?

En ajupir-se se li van esbotifarrar els pantalons.

Etimologia

De botifarra, segurament de botir (d’on provenen embotir, embotit), i farro (del llatí far, farris, ‘mena de blat’).

Usos

  • Hauria, per fi, arrencat la sobretaula? Antoni estava visiblement neguitós feia molta estona. Havia esbotifarrat la punta d’aquell Bismarck enorme que el seu germà havia fet venir de contraban expressament per a aquell dia, i només tenia feina a espolsar amb la llengua les partícules de fulla de tabac que mig mastegava. ¿Era el fum, la remor monòtona d’un final d’àpat amb certa cridòria, les ganes d’estirar les cames?

    Francesc Trabal, Vals (1935)

Tema de la setmana

menges convertides en verbs 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

salpebraremmelar