esbatec m

Definició

Cadascun dels moviments que un ocell fa amb les ales sense volar, o un peix amb les aletes fora de l’aigua.

Se sentien els esbatecs d’una perdiu entre les bardisses.

Etimologia

D’esbategar, d’esbatre i batre, del llatí battuere, llatí vulgar battere, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.

Usos

  • Quan de vegades entro,
    a poc a poc, a la petita casa
    de mi mateix,
    amb pas humit, a fil de matinada,
    deixant a fora els arbres expectants,
    un tremolor d’herba tocada
    per l’esbatec del primer vent del dia,
    vagits de llum,

    m’adono prou
    de quin desordre hi ha, quina remor,
    quin moviment d’entrades i sortides
    inútils, que el celler està buit
    —car hom beu molt—, de restes de vianda
    ja freda als plats —car hom menja a deshora,
    de pressa i malament—,
    que el vell fogó vessa de cendres
    anteriors de focs que s’extingiren
    fa molt de temps, però que no permeten
    al nou de cremar bé.

    Joan Vinyoli, «L’acte darrer», dins Realitats (1963)

Tema de la setmana

«La poesia allunya de les aparences | i fa propera la realitat», fan uns versos de Joan Vinyoli («No res, un fum»). Ahir va fer 30 anys que va morir, però si enguany celebrem l’Any Vinyoli és sobretot pel centenari del naixement. Aquesta setmana veurem cinc mots i passatges vinyolians, amb la particularitat que tots els hem extret del darrer disc de Xavi Múrcia, A través de Vinyoli, que en musica 13 poemes amb gran sensibilitat. 

Enllaços

L'escreix

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

parrupara trenc de mar