La plaça del Rei, buida, sempre l’havia fascinat. Se sentia còmode en la fredor geomètrica que acostuma a agradar als homes endreçats. I allà la tenia, per a ell sol, amb permís de tres coloms bruts, que parrupaven compassadament.
   Es va asseure a la pedra que li va semblar més neta, cap a la meitat dels catorze graons que pujaven fins al Saló del Tinell.

, Homes d’honor (Barcelona: Proa, 2012), pàg. 20

Li pintava el colomar: Felipet aguantava el pot de la pintura. El pintaven de blau fosc mentre els coloms parrupejaven sobre la barana i les orenetes que havien fet niu a la galeria anaven i venien desficioses xisclant. Un dia robà un crisantem del jardí de la senyora Borràs: era d’un groc de rovell d’ou, gros i escabellat com una peça complicada d’orfebreria.

«El bany», dins Vint-i-dos contes (1958)