ermot m

Definició

Tros de terra no conreada i àrida, amb vegetació magra i resseca.

Tenien un ermot al costat de la carretera que no era bo per a res.

També: ermàs

Etimologia

Derivat pejoratiu d’erm, del llatí tardà eremus, i aquest, del grec éremos [ἔρημος], ‘desert, deshabitat’. Més mots de la mateixa família són eixermar ‘artigar, netejar un camp’, eremita i ermita.

Usos

  • Avui, en el clàssic paisatge agrícola no hi ha ningú, no hi viu ningú, no hi veus persones. La decrepitud és total. Cada vegada hi trobes més horts abandonats, convertits en solars, en ermots… En molts llocs, les séquies d’abans ara són clavegueres. Allà, hi havia crescut molta fruita, o moltes hortalisses, i ara és un erm, si no un abocador.

    Josep Piera a Cròniques rurals, a cura de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras (Barcelona: Barcino, 2011)
  • Rega de somnis cada dia
    i esponerosos floriran.
    Rega de somnis els teus dies
    i rega de somnis les nits.
    D’un ermot sec en fan un hort,
    d’un aiguamoll fan un jardí.

    Guillem d’Efak, «Cançó del peixater», dins Calaixera

Tema de la setmana

Ahir vèiem que les bruixes s’apleguen en ermots de brucs… i els bruixots, on es deuen aplegar?

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

bruixotpaperot