Definició
Enyorança; pena o dolor per l’absència, per la pèrdua d’alguna cosa o d’alguna persona.
No he tingut gota d’enyor.
trobar a enyor Trobar a faltar. Per força m’han de trobar a enyor. He deixat de fumar i ho trobo a enyor.
Etimologia
D’enyorar, del llatí ĭgnōrāre, ‘ignorar’, que prengué després el sentit d’‘ignorar on és algú’, i després el de ‘trobar-lo a faltar’.
Usos
Ones que vénen.
Mar que s’allunya.
Tot és ben prop. Tot és lluny.
Plors que s’enceten.
Riures que es moren.
Quant creus que tens, tot s’esmuny!Verd el cel i fresc l’estiu.
Jove el gran i cec l’altiu.
Una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!Un ocell baixa l’amor.
Ovidi Montllor, «Tot esperant Ulisses», al disc 4.02.42 (1980)
Mils d’amors senten l’enyor.
Un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!La collita dóna pa
Ovidi Montllor, «Xafarderies», al disc Crònica d’un temps (1973)
i l’amic et dóna la mà.
La llei la dóna qui mana.
El treball dóna honor
i, de tant en tant, enyor
d’aquells que no passen gana.
El senyor dóna jornal
mentre no faces cap mal.
La cosa és ben clara i plana.
El qui calla passa gana
i el qui crida mor en vida.
Tema de la setmana
Homenatge a Ovidi Montllor