ensibornar v

Definició

Induir algú a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc.

No vagis amb aquesta gent, que ja van ensibornar el teu germà.

Etimologia

Forma popularitzada d’una variant amb en- de subornar.

Usos

  • El filòleg caminant [Joan Coromines] recordava aquell dia els camins valencians, com ara aquells del 1961, a l’Alt Maestrat, quan va tenir aquell accident que qualifica d’horrorós: «Feia molta calor», diu, «i em vaig deixar ensibornar, em vaig deixar pujar en una moto, i pujant el coll d’Atzeneta vam caure i vaig quedar tot ensangonat i brut, i li vaig dir a l’home, no, no, deixe’m, que ja continuaré a peu. Després a Atzeneta vaig fer l’enquesta i vaig buscar un taxi per anar a Castelló i posar-me una injecció contra el tètanos». I després va continuar cap a baix.

    Joan F. Mira, «El filòleg caminant», dins En un món fet de nacions (Palma: Lleonard Muntaner, 2008)
  • La infància pròpiament dita, l’he passada en un carrer molt ample i sense cap mur regalimant, vora una plaça a mig fer, amb un clot enorme, amb escassos vestigis d’urbanització, misteriosament abandonada, però vasta i lluminosa. M’hi recordo un matí, durant les vacances de Nadal. Anava amb el meu germà i amb alguna persona gran que ens acompanyava. Feia un dia esplèndid, com sap fer-los el nostre desembre quan li ve bé d’ensibornar-nos.

    Carles Soldevila, Del llum de gas al llum elèctric (Barcelona: Empúries, 2002 [1951])

Tema de la setmana

L’art d’engalipar

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer el salttrastejar