Definició
1 Cap acÃ, en direcció on hom és.
Ha venut tots els seus terrenys de la carretera ençà .
2Â Cap al temps present, a partir d’un moment passat.
No l’he vist de dijous ençà .
D’un quant temps ençà , han canviat les coses.
d’ençà de loc prep Des de. D’ençà d’aquell dia.
d’ençà que loc conj Des que. D’ençà que és fora.
fer-se ençà  Acostar-se. Remei, fes-te ençà , que no et veig prou bé.
Etimologia
Compost de en i ça, del llatà vulgar ecce hac, ‘vet acà aquÃ’.
Usos
La meva pipa jau, i no perilla,
Josep Carner, «El beat supervivent», dins El cor quiet (1925)
a un racó de la boca. És mitja nit.
Enllà dorm el meu fill, ençà ma filla
i dolça alena missenyora al llit.Una galleda d’escombraries tombada al mig del pas feia renegar el Bernat, sense ganes. I, engrapant l’escombra i la pala, recollia les deixalles per tirar-les al carro. D’un temps ençà , s’hi trobava sovint. Maleïts gossos. Tot i que estava segur de qui era el gos que provocava l’escampadissa, de moment, feia el desentès. Tenia altres maldecaps.
SÃlvia Alcà ntara, Olor de colònia (Barcelona: Edicions de 1984, 2009)
Tema de la setmana
Adverbis