empipar-se com una mona

Definició

Estar molt enfadat.

Està empipat com una mona perquè l’Ajuntament no li dóna permís per obrir el bar.

També: enrabiar-se (o emprenyar-se) com una mona (o com una moneia a les Illes); empipar-se com una ceba

Etimologia de mona

Abreviació de l’antic mamona, variant de maimó, maimona, ‘simi’, de l’àrab maimûn, ‘feliç’ i vulgarment ‘simi’, perquè sembla que els simis provenien del Iemen o Aràbia Feliç. Per a l’etimologia d’empipar, que també és prou curiosa, vegeu aquest mot.

Usos

  • Al cap d’un any de casats va néixer la Maria i tots es van disgustar que fos una nena; la mare, la primera. Des de temps immemorials el primer fill de l’hereu del Vinyes sempre havia estat un nen. La sogra es va enrabiar com un mona: «Ens has portat la sang aigualida dels Driana». La gran desgràcia no va trigar a caure’ls al damunt. Tot d’una, la vella va fer plegar el Pere del convent i, quan el va tenir a casa, va omplir el cap al seu home, no va parar fins que el va convèncer que havia de canviar l’herència a favor del petit.

    Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 83
  • —Mira que ets pesada! —exclama la Mei—. Sí, l’he tornat. Vaig trucar i vaig dir que m’havia quedat a l’atur i que no podria pagar les lletres i bla, bla. Ja està solucionat.
       —I què et van dir?
       —Què volies que em diguessin? Es van emprenyar com una mona i em van dir que em posarien en una llista de morosos o no sé què. Ja veus, si tampoc no puc comprar-me res. —Fa una pausa, aprofita per pintar una estona petita en silenci.

    M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)

Tema de la setmana

Hi ha dies que ens llevem amb el peu esquerre i que estem de mala jeia. Doncs l’emprenyamenta ens durarà tota la setmana, apa.

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

8 comentaris a “empipar-se com una mona”

  1. Josep Bataller Vila — Fornells de la Selva

    Al meu poble natal, Vilobí d’Onyar, fèiem servir el participi “enxerinat” com a sinònim d’estar irat, enfadat, emprenyat… M’ha agradat molt l’expressió “encès com una teia”.

    Respon
  2. Meritxell — Tortosa (Terres de l'Ebre)

    Una expressió també molt usada per aquestes terres quan un està molt emprenyat és “estar encès/roent com una pesteta” (pesteta és el bitxo, l’espècia)

    Respon
    • Josep Bataller Vila — Tortosa (Terres de l'Ebre)

      Fantàstic, Meritxell, t’he entès bé. Aquí, a les terres del Gironès i la Selva, d’aquest bitxo coent en diem una “cirereta”, que no té res a veure amb cirera.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

encunyfelló -ona