donar carbassa

Definició

Contestar negativament a una petició, especialment a una demanda de relacions amoroses.

No n’havia dades poques de carbasses!

L’Ester em va donar carbassa quan li vaig demanar per sortir.

Podem dir carbassa o carabassa. També podem dir rebre carbassa (si en lloc de donar-la la rebem), portar-se’n carbassa… Una de les accepcions de carabassa que recull el DIEC és ‘refús d’una noia a un pretendent’; i un noi, que no pot donar carbassa?

Etimologia de carbassa

D’un preromà no indoeuropeu carapaccia (o calapaccia, d’on el castellà calabaza i el portuguès cabaça), que designava cobertes o closques vegetals o animals.

Usos

  • —Fill, una altra vegada que demanes una xica, pregunta-li abans si posa sal a les sardines.
       Ell no li contestà. Se n’anà corrents cap a sa casa a contar-li-ho tot a sa mare, que al veure’l entrar tan fosc de cara li digué:
       —I això, Manolet, fill meu; ¿t’han donat carabassa?
       —No, senyora mare. M’han dit que és molt jove encara, que tots allí la volen molt.
       —¡Ai, fill meu!…
       —¿Què és, senyora mare?
       —No res, rei: ¡que això és carabassa!

    Jordi Valor i Serra, «La masera del Romà», dins Històries casolanes. Narracions alcoianes (Alcoi: Ajuntament d’Alcoi/Xarxa de Biblioteques Municipals, 2008)
  • —Però amb cap d’elles no em va agafar tan fort com amb la carlana, t’ho asseguro; ¡com la carlana, cap! Deu ser, és clar, perquè la carlana… la carlana m’ha donat carbassa; deu ser per això. ¡Quin castell inexpugnable! I si m’haguessis vist fent el ridícul… ¿No és un altre truc diabòlic de la passió, aquest que res no desitgem tant com allò que se’ns refusa? La carlana val, no pas mil vegades més, sinó milions de vegades més que jo, fins i tot si fos cert allò que en Soleràs sospita; una hipòtesi, ¿m’entens?

    Joan Sales, Incerta glòria (1956)

Tema de la setmana

Per què diem donar carbassa, afluixar la mosca o escampar la boira? Albert Vidal ens ho explica a Per què diem… L’origen de 100 dites populars (Albertí Editor, 2016), on recorre la història d’una bona colla d’expressions populars que formen part del nostre patrimoni lingüístic i cultural. Aquesta setmana en veurem un tast, amb les explicacions corresponents a l’escreix.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

3 comentaris a “donar carbassa”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    De la mateixa manera, a Perpinyà diem: donar (o rebre) garronada.

    La garronada nostra és una flor de color de carbassa (el boixac vostre).

    I portar la garronada és una expressió que s’adreça a l’hereva d’un matrimoni que resta fadrina mentre que les germanes més joves ja són maridades.

    Hi ha una corranda rossellonesa que fa:
    Garronada m’han donada,
    garronada portaré;
    malhaja la garronada,
    malhaja de qui me vé!

    Respon
  2. Ferran-Lluís Naya i Alemany — Pego (Marina Alta)

    “Carabassa m’han donat
    i se m’ha tornat meló
    Més m’estime carabassa
    que casar-me en un pendó”

    Cantant-la ma filla per lo carrer una dona gran del poble la va acabar diferent: “…que anar a la presó”.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

costellamestar a l’última pregunta