Definició
1Â Â Cop de dit.
Va fer caure el plat de la balança amb una ditada.
2  Porció d’una cosa que hom es pot emportar adherida al dit.
Una ditada de mel, de llard.
3  Senyal o taca que deixa la pressió d’un dit o el contacte d’un dit brut.
La pantalla del caixer automà tic és plena de ditades.
Etimologia
De dit, molt probablement d’un llatà vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatà clà ssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
Usos
Probablement em trobi tan fotut com quan Charles Bukowski havia de fer de carter en lloc d’estar-se a casa bevent cervesa i escrivint contes sobre les dones que es repassava. Aquesta nit he encarregat menjar xinès. A la cuina hi ha una bateria de plats greixosos, paelles brutes, gots amb els llavis i les ditades marcades i paquets oberts i ja buits de congelats que no he llençat a les escombraries. Aixà que he comprat el menjar fet per telèfon.
Roger Tartera, El Rus: la mort del pronom feble (Barcelona: Alrevés, 2010), pà g. 15A la platja no cap una agulla, tot és on ha de ser, sota el sol de llautó. El garbà és d’una transparència tacada. Criatures amb pales i flotadors i ditades d’arena a les galtes, criden, riuen, ploren, juguen a qui pixa més llarg; fèrtils mamà s, pentinades amb laca, es divideixen entre la vigilà ncia i la murmuració amb la veïna, alguna d’embarassada fa mitja i amb el peüc que li penja de l’agulla es cobreix el llombrÃgol…
Josep Palà cios, «Una altra mesura» (Literatures, núm. 1, 2003)
Tema de la setmana
Mots derivats de parts del cos