devanit -ida adj

Definició

Satisfet, content i orgullós alhora.

Jaume està devanit i pagat de la seua filla, i té motius per a estar-ho.

Mira-la, que devanida que va amb els seus nebots!

«El mot devanit, molt utilitzat per la major part dels valencians, és un derivat de va, com també ho són vanitat, vanitós, envanir-se, devanir-se, etc. En determinades poblacions, com ara Bellreguard, Benissa o Atzeneta d’Albaida, s’usa la variant formal desvanit» (Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, 2005).

Etimologia

De devanir-se, variant d’envanir-se, ‘esdevenir vanitós, agafar vanitat’, de va, del llatí vanus, ‘buit; inútil; enganyós’.

Usos

  • —Però, Pauet, què li fas al burro?
       —Estic ensenyant-lo a no menjar!
       —A no menjar? Ha, ha, ha! —reia algú—. Això no pot ser.
       —Xe, Pauet, tu estàs tocat del perol! —es burlava un altre.
       I el tio Pauet els deixava dir i tots reien i colaven vi, que abans, a Crevillent, es feien vins molt bons.Però el nostre home era cabut de mena i ell seguia amb el seu «experiment» i cada dia li’n posava al burro més poquet, i a l’endemà més poquet encara. I qui ho diria? L’animal aguantava i, pel que feia a l’amo, ell estava devanit i satisfet: «Ja ho deia jo que aquest burro està aprenent…».

    «El burro del ‘tio’ Pauet», rondalla recollida a Crevillent (Baix Vinalopó), dins Rondalles populars valencianes, a cura de Rafael Beltran (València: Publicacions de la Universitat de València, 2007)
  • —Que jo sàpia, i per la sorpresa que el prometatge ha causat, és una cosa molt rara, de les que no passen mai. Així que, una de dos, o jo sóc més atractiva del que em pensava, o el teu pare és un cas especial.
        —Així que, segons diu, la cosa ha causat sorpresa… Com ho sap, això?
        —Per les cançons que m’han tret. No ho sabies? Jo que creia que en les famílies tot es contava…!
        —Cançons? Deu estar devanida!
        —No vols sentir-les? Les sé de memòria. —Júlia parlava amb despit, però sense alçar la veu, amb una fredor que ni les aigües de la Font Roja.

    Isabel-Clara Simó, Júlia (Alzira: Bromera, 2003 [1983]), pàg. 201

Tema de la setmana

Aquesta setmana, els subscriptors proposen i RodaMots disposa: el mot d’avui és un suggeriment de Pep Muñoz i Pastor, de la Nucia (Marina Baixa).

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

púrriala setmana dels tres dijous