Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l’enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur —i en la pràctica no ens és gens fàcil de distingir una cosa de l’altra.

Joan Fuster, Judicis finals (Palma: Moll, 1960), pàg. 51

Podien fer ja d’ell
tot allò que volguessen. Potser era la mort
el gran desistiment, acceptar tots els càrrecs,
dir per darrer volta sí a tot, com vulgueu,
com us done la gana, sense cap de pregunta,
el gran desistiment.

Vicent Andrés Estellés, «Així», dins La lluna de colors. Obra completa 9 (València: Tres i Quatre, 1986), pàg. 95