Definició
Caure d’esquena pegant de cap a terra.
Li va donar una empenta que el va fer caure de memòria.
També: caure de tos
Usos
—Què hi tinc, aquí?
Pere Calders, «El principi de la saviesa», dins Cròniques de la veritat oculta (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1955])
Em mostrà el clatell.
—Hi teniu un bony o, més ben dit, hi teniu allò que en diuen una banya. Us han donat un cop, o heu caigut, o… vós mateix.
—Aaah! —va dir—. Aaah! Ja ho sé. Vaig pujar aquí dalt i vaig caure de memòria. I… Sí, és ben bé això! I vaig perdre la memòria!
—I quin afany us menava a enfilar-vos dalt del mur?La dona havia arribat precedida per la seva tos, i s’esperava a la sala alta i solitària, amb la criatura en braços. Sor Renata va tornar a entrar:
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 361
—El doctor Aranda estarà enfeinat fins a la nit.
No va poder esperar resposta perquè en aquell moment, la dona va caure de memòria. Malgrat la pèrdua del coneixement, va posar els braços, instintivament, de manera que protegissin el nadó en la seva caiguda.
Tema de la setmana
Cau la borsa, cauen règims, cau el teló: aquests dies veurem alguns mots relacionats amb les caigudes.