cansera f

Definició

Cansament molt gran (valencià).

Tinc una cansera que no m’hi veig; no puc amb la meua ànima.

Etimologia

De cansar, del llatí campsare, ‘tombar (un cap); desviar-se’, del grec kámpsai, aorist de kámpto ‘plegar, doblegar’; de ‘canvi de rumb’ es passà a la idea de ‘cessar de fer quelcom’ i, doncs, ‘cansar-se’n’; la forma amb -era pot ser un encreuament amb derivats abstractes (ceguera, casera, sordera, lassera mateix).

Usos

  • Quan et torní a trobar després de moltes nits
    tot va ser diferent: els dos érem uns altres,
    corsecats per l’hivern. Com si cap sol hi hagués
    per damunt d’aquell camp que el teu cos alegrava,
    per damunt d’aquells pins a l’eixida del poble
    que vivien per mi. Un estel no era ja
    la grua que portaves per a arrossegar cotxes,
    cascavells muts als astres, un petit príncep mort
    dins d’aquella granota, en el rostre de son,
    brut de greix i cansera, en el cos jove i àgil
    que havia estimat tant. Mes haguí d’enganyar-me:
    era precís voler-te per a no sucumbir.

    Fragments (1991), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 417

Tema de la setmana

Mots i versos trets de Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià. 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

glaçaclam