clam m

Definició

1  Queixa; expressió de malcontentament; especialment, al·legació formal contra algú presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d’un greuge.

He vingut ací davant la majestat vostra per posar clam i demanda contra un fals i reprovat cavaller.

2  Crit, especialment fort i continuat; clamor.

No sentiu el clam de la multitud?

Etimologia

De clamar, ‘demanar a crits (alguna cosa)’, del llatí clamare, ‘cridar, exclamar’.

Usos

  • Com, en ser nit, dintre la casa
    els llums s’apaguen un a un
    i a la llar queda sols una rogenca brasa
    que redueix la visió a un punt;
    així en la nit que visc, impietosa,
    dins ma casa de llàgrima i de clam
    tota flama s’és fosa,
    i sols queda als meus peus la brasa de la fam.

    Roser Matheu, «Poema de la fam» (1952), reproduït dins Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 99
  • Cridàvem sota els llamps amb veu d’espurna.
    Trencat el sostre, déu potser guaitava:
    sols va respondre a enderrocs, silencis,
    per l’absència més blava.
    Era el clam infinit. La nostra terra
    ferida al cor, ens deia sens paraules,
    petits noms de la sang que s’enfugia.
    La terra, dessagnant-se.

    Maria Beneyto, Maria Beneyto, «Ciutat bombardejada» (1952), reproduït dins Paraula encesa, pàg. 282

Tema de la setmana

Mots i versos trets de Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

canserapresentalla