busil·lis m

Definició

Punt principal, més interessant o més difícil d’una qüestió.

Etimologia

De la darrera part de la locució in diebus illis, ‘en aquells dies’, freqüent en el text llatí dels evangelis. Diuen que un estudiant havia de traduir aquella locució, la qual estava escrita in die- al final d’una pàgina i bus illis al començament de la pàgina següent; l’estudiant traduïa in die per ‘de l’Índia’, però no sabia continuar la traducció, fins que girà plana i descobrí el bus illis (Diccionari català-valencià-balear).

Usos

  • Una consideració semblant es podria fer quant a la paraula busil·lis: trobar el «busil·lis», és a dir, el «quid» d’alguna qüestió. És una expressió que recullen els diccionaris castellans, i que se sent també a casa nostra, i que pot haver tingut origen en la divisió, feta potser de manera maldestra per algun vell copista, de les paraules in die-bus illis, tan repetides com a inici dels fragments de l’evangeli destinats als llibres litúrgics.

    Ferran Blasi i Birbe, «Les llengües, com a medi i mitjà de la teologia, el dret i la pastoral» (Temes d’Avui, 2n semestre de 1999)
  •    —Aquí està es busil·lis.
       —Es què?
       —Es secret, es problema, es misteri.

    Jaume Vidal i Alcover, L’equip assassinat (Barcelona: Plaza & Janés, 1989)

Tema de la setmana

Mots formats a partir d’expressions llatines

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

vademècumviacrucis