quid m

Definició

Punt essencial d’una qüestió.

Etimologia

Expressió llatina, ‘què’, pronom interrogatiu neutre.

Usos

  • Quan truquem esdevenim alhora espiat i espia de nosaltres mateixos. Això només és una part del problema, i no la central. El quid no són les trucades que hem de fer nosaltres, sinó les trucades que rebem de terceres persones i que, accidentalment, recull la parella.

    Francesc Orteu, Dr. Soler: conflictes avançats de la parella (Barcelona: Quaderns Crema, 1997), pàg. 64
  • Ací hi ha el quid de la literatura: els detalls, l’observació, el coneixement. Això és el que dura. El món literari, imaginatiu, no és res.

    Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 266

Tema de la setmana

Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Sira Coll Capellà (de Manresa) i l’equip del programa «El quid de la qüestió», que s’emetia a Catalunya Cultura abans que es reconvertís en iCat, i que s’obria sempre amb la frase: «Com cada dia, el nostre objectiu serà esbrinar El quid de la qüestió».

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de sotamàfactòtum