Una desena de botigues de blanquers o assaonadors, existents a Ciutat de Mallorca, s’havien beneficiat, fins aleshores, del seu monopoli. I les cròniques ens asseguren que havien esdevingut «tots rics i opulents per quant lo dit, llur ofici és de si mateix molt de guany», un panorama econòmic totalment oposat al dels sabaters, que eren més de quatre centenars i havien de patir la prohibició d’importar cuiros de Flandes i Anglaterra, que resultaven molt més barats.

Miquel Ferrà i Martorell, «El conflicte dels pelleters (1481)» (Diari de Balears, 24 de febrer del 2004)