barrumbada f

Definició

1  Creixent sobtat d’un riu, d’una riera, d’un torrent.
2  Pluja torrencial, aiguat.

Etimologia

D’origen onomatopeic, del ressò de l’aigua impetuosa.

Usos

  • La filla major es bellugava dins la cuina fent-la viure, vibrar, a força de sons, fum, cascades d’aigua despenyant-se al llavador. Un gat negre, gran, assumia el paper de protagonista en aquella barrumbada, mentre es coïa la carn i el peix dissolia en l’oli l’oblidat cor de la mar. Per la finestra entrava el sol, i un dring proper de martells li posava veu. Fora feia olor de pa acabat de coure. Olives, formatge, vi, un encisam, tot plegat s’aixecava en primer terme des de la seua elemental presència vinguda del camp…

    Maria Beneyto, «Corbs a migdia», dins La gent que viu al món (Alzira: Bromera, 1997), pàg. 83
  • [7 de juliol de 1907] Després d’una barrumbada forta sortim a passejar una mica. Sembla que som dins el març. Un no pot anar gens prim de roba.

    Maria Beneyto, Viatge a Alemanya i altres nacions (1908)

Tema de la setmana

Mots d’origen onomatopeic

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ticquequesa