Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l’hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l’alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Agustí Bartra, «Si no et tinc…», dins El gall canta per tots dos (Barcelona: Columna, 1991)

Més d’una vegada degué lamentar la seua sort adversa. No es deslliurava dels sentiments de dol, dels incidents malastrucs, i havia de suportar, a més, com a conseqüència de la guerra, la separació de la dona, la interrupció dels estudis, la dispersió dels amics, la possibilitat de veure morir els companys al front o ser víctima ell mateix d’un atac de l’aviació o del foc de contrabateria de l’enemic. «La meua vida ha estat una vida dura…», dirà. En efecte, en aquest primer terç s’hi havien acumulat prou desgràcies i esdeveniments atziacs. I el pitjor de tot és que encara havia de passar moments d’injustícia i privacions.

Santi Cortés, Manuel Sanchis Guarner, 1911-1981. Una vida per al diàleg (Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/IIFV), pàg. 106