astorar v

Definició

Causar un espant o una impressió forts.
   L’espetec del llamp ens va astorar a tots.
   Es van astorar en saber que en Miquel havia tingut un accident.

Etimologia

D’astor, del llatí vulgar acceptor, modificació del llatí clàssic accipiter, ‘astor’, on influí el verb accipere, ‘rebre, agafar’, d’on el mot significaria ‘el qui agafa’, essent l’astor un ocell rapinyaire.

Usos

  • Potser no ho pots tot, però m’astores si arribes, vigorosa i silent, per destorbar la puresa amb què voldria vestir els meus versos.
       Llavors, quan em multipliques en ulls i mans d’altres temps, no sé qui sóc ni si podré suportar la culpa de l’escissió que em regales.
       De quina innocència em serviré contra el pas tossut dels dies? Contra les paraules, de quin silenci?

    Vicent Alonso, «Memòria», dins Del clam de Jasó (Vic: Cafè Central/Eumo, 2002), pàg. 55

Tema de la setmana

mots trets de poemes

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

angúniasaó