Definició
Expressió exclamativa usada per a denotar sorpresa, admiració, desacord, etc.
Que vaig ser jo qui t’ho va dir? Alça, Manela! Això sí que és un bon disbarat!
En valencià també és comuna l’expressió equivalent «alça, Pilili!».
Usos
És clar, tot i que al nostre país n’hem passat de tots colors mai fins ara no havíem viscut junts les vint-i-quatre hores del dia, ho han de comprendre. Feien que sí amb el cap. Ho comprenien. Ja se sap, la convivència va una mica a repèl del desig. Em vaig aturar per paladejar la cita citable que els acabava d’engaltar. La convivència a repèl del desig! Alça, Manela! Vaig tornar-me a embalar. Que si encara no feia ni una setmana que havíem fugit, que si estàvem una mica neguitosos de tantes novetats juntes, que si aquell temps rúfol no ens ajudava gaire, llatins com érem…
Màrius Serra, La vida normal (Barcelona: Proa, 1998)En aquella ampliació inoblidable hi havia un altre catedràtic molt bonic anomenat don Juan de Arana y de la Hidalga (alça, Manela!), que professava el Dret Natural, era vicerector (Daurella era el senador), conseller del Banc d’Espanya, etcètera…, és a dir, un mestre acabat.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
Tema de la setmana
Exclamacions! O expressions exclamatives, interjeccions expressives, expressions interjectives o aneu a saber com podríem anomenar-les (s’admeten propostes). El que tenen en comú és aquest signe d’admiració que sempre sol acompanyar-les. Embolica que fa fort!