Definició
Gelat que es col·loca entre dues galetes de neula.
Etimologia
«La paraula xambi i les seues variants formals xàmbit, xanvi i xànvit, àmpliament usades en el migjorn valencià, són simplement la valencianització de la paraula anglesa sandwich, ja que un xambi és, de fet, un sandvitx de gelat» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015).
Vegeu xàmbit a les fitxes de dubtes i terminologia de Miquel Boronat Cogollos.
Usos
Si passava el temps i no plovia, els senyors rectors feien reunió a la casa abadia i acordaven de treure en processó les imatges més milagroses de l’església. I jo em preguntava si seria per la pluja o per distreure la gent. I anava tot el poble a la processó, i les autoritats i els xicons d’escola amb els mestres. I aquell dia era com si fos un dia de festa; per això tothom s’oblidava un poc de la secor, i en entrar els sants a sa casa la gent se n’anava a la plaça a passejar i a beure aigua de civada gelada. Els menuts compràvem xàmbits, que eren com unes mesures de crema gelada entre dues galetes de vainilla. I els capellans, deixant passar una estona per tal de llevar-se el sufocament de la processó, refrescaven en casa de la senyora Bajuana que vivia al costat de l’església. I jo em deia a mi mateixa que era la festa de la pluja que no cau.
Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976), pàg. 128
El gelat que portava el xambi era un gelat cremós. El xambiler (o “xambiter” per als que diuen “xàmbit”) el treia del dipòsit a on el guardava, amb un estri semblant a una cullera, el mateix artefacte que usen ara el gelaters per a traure el gelat que posen en un con de neula, un con que sembla una mesureta d’aquelles que feien antigament amb paper d’estrassa per a posar cacaus o tramussos. El gelat s’escampava damunt d’una galeta rectangular de neula i després se li posava damunt una altra galeta igual.
A Palafrugell per les festes de Nadal ens ve un magnífic torroner de Xixona des de fa quasi 75 anys, que va començar venent aquests gelats casolans amb galeta i que aquí sempre els hem anomenat “gelats de corte”.
El gelat de corte va ser posterior al xàmbit. S’hi pareixia molt però no necessitava cap atifell per a conformar-lo. Es tallava d’una barra de gelat i es cobria a un costat i a l’altre amb una galeta quadrada més fina i aproximadament el doble que la del xàmbit.
Com va escriure Bernat Capó en el seu Costumari valencià, “el xàmbit fou l’avantpassat del gelat de tall”.
El gelat de tall, o de ‘corte’, és un producte encara habitual en la majoria de geladeries xixonenques.
Jo sempre havia emprat el castellanisme “corte”… No sé si hi ha algun mot català per aquest tipus de gelat llevat del xàmbit valencià…
El gelat o “helado de corte” que dieu no és el mateix que el xambi. Es deia “helado de corte” perquè el gelat no era cremós com el del xambi, sinó que era un paral·lelepípede rectangular de gelat endurit (perquè estava a una temperatura més baixa) del qual es tallava una porció d’un centímetre aproximadament i es posava entre dues galetes de neula que eren quadrades perquè la barra de gelat era un paral·lelepípede rectangular de secció quadrada. Eren quadrades perquè no podien ser d’altra forma, havien de tindre la mateixa forma i la mateixa dimensió que el tros de gelat que havien tallat. Les galetes del xambi eren rectangulars. ¿Per què? Supose que era indiferent que fóra rectangular, quadrada, redona o el·líptica, no crec que hi haguera cap motiu especial més que a algú se li va ocórrer fer-la d’eixa manera i avant. La forma era indiferent, però tots els fabricants les feien de la mateixa forma i, per tant, totes eren rectangulars. Probablement fabricaven la neula en plaques grans i després la tallaven a trossets xicotets.
La descripció del xàmbit s’hauria de completar necessàriament amb la indicació que es feia mitjançant un motlle de llauna al fons del qual es col·locava una galeta i al damunt una paletada de gelat, i finalment una altra galeta. Per a extraure’l el motlle tenia un dispositiu amb què que s’espentava el xàmbit que havia quedat format a l’interior.
A Bocairent hi havia una xambiteria al costat del cinema Avenida, ja fa molts anys que van tancar però a la família encara ara els diuen els Xambiteros.