Definició
Vorera; part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de la gent que va a peu.
Va aparcar el cotxe amb les quatre rodes damunt la voravia, de manera que els vianants no hi podien passar.
Etimologia
De vora i via.
Usos
Un matí que espero l’autobús tranquil·lament a la cantonada arriba un Renault Laguna blau i el paio té la barra de demanar-me que m’aparti del tros de voravia que ocupem perquè ell pugui aparcar-hi dalt. Li faig que no amb el braç i no ho entén. Baixa el vidre de la finestreta i verbalitza el seu gest.
Màrius Serra, Quiet (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 78
—Et pots apartar, sisplau?
—No.
Li dic que allò és una voravia i que no és lloc per al seu cotxe. Em replica que què vull que faci, que on vull que el deixi. Li replico que el seu fillet té dues cames i que pot caminar tranquil·lament els set metres que el separen de la porta del Safa.El mar és com el pati d’un col·legi, un solar,
Vicent Andrés Estellés, «Aquest mar que sabem», dins Ciutat a cau d’orella (1953)
el cel ample que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i sense voravies.
El mar és l’ombra humida del Paradís. El mar…
Tema de la setmana
Del voraviu de divendres a la voravia d’avui només hi ha una lletra de diferència, però tots dos mots comparteixen el fet de ser compostos, com la resta de paraules que veurem aquesta setmana. Recordeu que avui és l’últim dia de l’arreplec de virolla! Encara ens queden alguns llibres per donar a canvi dels donatius que feu, però no gaires… Moltes gràcies a tothom!