La claror d’hivern que entra pels finestrals es capbussa darrere els visitants que s’allunyen. L’individu de la pregunta recula cap a la sortida. I el vigilant, bressolat per les primeres volves de neu, badalla com un lleó marí.

Eduard Márquez, «Natura òrfena», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 90

I una tarda que queien quatre volves de neu, l’Alba, que rentava fora, va redreçar-se sobresaltada en sentir uns grans espetecs al cobert. En precipitar-s’hi, va veure en Dídac enfilat dalt del tractor, d’on li somreia.
   —L’has reparat!

Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen (1974)