vintage adj

Definició i tema de la setmana

La definició que fa el Termcat d’aquesta paraula diu: «Dit d’un vestit, un complement o un objecte, especialment decoratiu, que es recupera per al seu ús en l’època actual perquè se’n valora l’estètica».

Però per copsar-ne un sentit més profund, divers i fins personal, haurem de fer un tast de Memòria vintage, de Vicenç Pagès Jordà, que és el llibre («una memòria personal i col·lectiva de la generació del baby boom» en forma de diccionari i voluntat quasi enciclopèdica) d’on traurem els mots que veurem aquesta setmana.

Etimologia

De l’anglès vintage, mateix significat, de l’antic francès vendange, del llatí vindemia, ‘verema’, que és el sentit original de vintage en anglès. Per tant, verema i vintage comparteixen el mateix ètim llatí.

Usos

  • Inicialment, la paraula francesa vintage s’aplicava al vi d’una bona collita, que se suposa que millora amb el temps. Després de passar per l’anglès, el terme ha adquirit un sentit més ampli, ja que ara designa qualsevol entitat —cotxe, peça de vestir, estil musical— que, sense arribar a ser una antigalla, ha envellit prou bé. Manté un perfum del passat, evoca uns temps que no se sap si eren millor que els nostres, però que tendim a recordar amb nostàlgia, si no amb gelosia.
       La paraula s’utilitza en sentit ponderatiu sobretot a partir de la dècada dels noranta: una resposta a la pregunta «Què és vintage?» podria ser: «Els anys en què ningú deia vintage». De fet, s’ha convertit en una etiqueta que —ja va passar amb bio i light— facilita les vendes de qualsevol producte, des d’un whisky fins a un moble. Potser ens agraden els objectes vintage perquè tenim l’esperança que ens encomanaran els seus atributs, en general sobrevalorats: la dignitat, la puresa, l’autenticitat que mostraven abans de les decepcions que el futur (el present d’ara) ens tenia preparades. El terme vintage ens fa pensar en uns anys en què el món semblava nou de trinca, innocent, intens, desproveït de les trampes i les falsedats que avui ens maltracten.

    Vicenç Pagès Jordà, Memòria vintage (Barcelona: Empúries, 2020), pàg. 365-366

Segona setmana!

Encetem la segona setmana de l’arreplec de virolla que vam començar dilluns passat recordant-vos que, perquè els mots continuïn rodant, ens fa falta la vostra ajuda. RodaMots no accepta subvencions ni publicitat: sou vosaltres qui feu possible aquest projecte. Moltes gràcies a tots els que hi heu contribuït amb els vostres donatius i als que ho fareu els pròxims dies o els pròxims anys. La campanya acaba dilluns vinent! Alguns dels llibres que oferíem de regal se’ns han exhaurit, però encara en tenim uns quants més. (Per cert, si hi ha cap títol que us interessava particularment i que veieu que ja no l’oferim, recordeu que sempre el podeu trobar a les llibreries, que per a això estan.)

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “vintage”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escurabutxaquesembolic