Uns dies més tard, li van portar a Maher, el més petit dels germans, que aleshores tenia onze anys i semblava viure en un món que no pertanyia al real, una bicicleta de mida mitjana i nova de trinca. Maher es va il·lusionar amb la bicicleta, va intentar pujar-hi però, quan s’hi va asseure, els peus no li arribaven als pedals i l’havia de conduir dret. Quan va demanar al pare si se la podia quedar, la resposta va ser un «no» rotund. Maher va aixecar les espatlles amb senyal d’indiferència, va deixar la bicicleta i va tornar al seu món.

Pius Alibek, Arrels nòmades (Barcelona: La Campana, 2010)

Quan un lector acaba un llibre, el que sol fer és començar-ne un altre. Cada text forma part d’una família extensa on prosseguir fent coneixences: un llibre és una baula d’una cadena de llibres infinita, on cada retrobada es produeix en un moment diferent i cada relectura és nova de trinca.

Vicenç Pagès Jordà, De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Barcelona: Proa, 2006), pàg. 53