Definició
Nom que rep a Menorca l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de color blau negrós, semblant a l’oreneta però amb el carpó i l’abdomen blancs, que nia a les façanes de les cases.
L’oreneta comuna (Hirundo rustica) rep diferents noms segons les comarques: oroneta, orenola, oronell(a), olendra, ronella, etc.
Etimologia
Del llatí vulgar falcicula, ‘falcilla’, a través d’un plural àrab fåljiliât, d’on foljilita i filjolita per metàtesi i finjolita per dissimilació, amb contaminació de v de volare, ‘volar’.
Usos
No sé, als altres, quin efecte els devia fer; a mi, aquell passeig silenciós, en lloc de servir per a concentrar-me, em distreia i dissipava. Veia les plantes verdejants, sentia el perfum de les roses i de les violetes, contemplava el vol de fletxa de les oronelles (que a Ciutadella es diuen vinjolites), sentia cantar la gola fresca d’una al·lota… Cada remor, cada bravada olorosa, cada nota de color, m’eren una invitació a estimar la vida i a gaudir-ne.
Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 104
Tema de la setmana
Hi ha alguns mots o expressions que només es fan servir en un lloc: en un poble, en una vall o en una comarca (també n’hi ha d’ús exclusivament familiar: a casa, de les nines russes sempre n’hem dit pataus: algú més fa servir aquest mot?). Difícilment arriben a aparèixer als diccionaris, tot i que en alguns casos sí que ho aconsegueixen. Aquesta setmana veurem alguns d’aquests mots locals. Per al d’avui, menorquí, volem agrair la col·laboració de Carles Santana, Òscar Garcia i Xavier Seguí Puntas.