La convocatòria era molt oberta, brindava un mateix sedàs per a la novel·la, per al conte, per al reportatge, per a tot el ventall generós que ofereix la narrativa. S’hi van presentar bones novel·les, bons llibres de contes i excel·lents treballs abocats a gèneres diversos. Tot feia preveure que el jurat se’n veuria un bull, que la feina seria llarga i conflictiu el veredicte.

, pròleg a Crim de germania, de Josep Lozano (València: Tres i Quatre, 1984) pàg. 8

La meitat dels intel·lectuals als quals Josep Faulí em va adreçar amb l’encàrrec de demanar-los que col·laboressin regularment a l’Avui van declinar la invitació. Alguns d’aquests intel·lectuals, professors universitaris, havien escrit pàgines i pàgines en diverses revistes parlant de la falta d’una crítica literària militant com d’una de les mancances més pernicioses per a la cultura catalana. I ara resultava que se’n veien un bull, d’escriure cada setmana o cada quinze dies, i que preferien seguir dient que aquest era un país sense crítica, etc.

Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 291