El portaveu parlamentari dels populars valencians, Ricardo Costa, va afirmar que «donant suport a les infraestructures de Catalunya donem suport al desenvolupament de la Comunitat Valenciana». Vejats miracle! Dilluns vinent un document de treball determinarà una estratègia comuna —al·leluia!— en aigua, infraestructures i finançament autonòmic. Des del 1705 que dos poders polítics dels dos territoris no es posaven d’acord. De Salses a Guardamar, el PP ha despertat… I tot això per què? Potser perquè Francisco Camps ha decidit desgastar Zapatero muntant-se a la vagoneta de la reivindicació de Catalunya. I potser també perquè el PP d’aquí ha demanat al PP d’allà de sortir a la foto per traure’n una mica de profit. Sigui com sigui, la imatge en qüestió és una revelació de la geopolítica.

Vicent Sanchis, «El miracle dels PP» (Avui, 29 de maig del 2008)

L’any 2009 cada habitant de Catalunya, per exemple, havia produït béns i serveis (una altra cosa és si n’havia gaudit com a renda disponible, però això és igual cada any) per valor d’uns 26.800 euros, i en conseqüència ara té la sensació de ser molt dissortat. L’any 2006, si les dades que he llegit són correctes, n’havia produït per valor de 26.100, i se sentia molt pagat i satisfet. Dit d’una altra manera, amb el mateix nivell de recursos produïts, la moral col·lectiva fa cinc anys estava pels núvols i ara està per terra. Vull dir la moral en el sentit d’aquells informes que invariablement enviaven des de les trinxeres de la I Guerra Mundial: «la soupe est bonne, et la morale aussi». Ara doncs, la sopa és igual de bona que fa cinc anys, però la moral no. Vejats miracle.

Joan F. Mira, «Malestar, benestar» (El Temps, 29 de juny del 2010)