Definició
1 Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui.
La valor d’aquest text està en la seva autenticitat. El teu dibuix té molta de valor. Apreciar en la seva justa valor.
2 Persona que val, que excel·leix.
És una de les màximes valors de la cançó catalana.
3 Abast de la força, de la significació, d’una cosa, una acció, una paraula, una expressió, etc.
Aquest certificat no té cap valor. No sé quina valor cal donar a les seves paraules.
«No té mèrit de fer coses: | la valor rau en pensar | pensaments fora de mida» (Miquel Bauçà).
Etimologia
Del llatí tardà valor, -ōris, mateix significat. Més mots de la mateixa família són valer (o valdre), desvalgut, valentia, valerós, avaluar, vàlua i validesa.
Usos
El 8 de juliol de 1946, després d’haver llegit una nova entrega de les Meditacions de Francesc Cambó, Joan Baptista Solervicens en feia una valoració global: «És aquest un llibre fort i profund, on, al costat de l’ampla visió, de l’anàlisi penetrant i del comentari definitiu que trobem en les altres obres de vostè, hi ha l’element emocional i íntim que hi aporta noves valors admirables».
«Les meditacions són el tot», pròleg a Meditacions en el desert (1946-1953), de Gaziel (Barcelona: L’Altra, 2018), pàg. 18La x es trobava així tenir una valor en els mots populars i una altra tota diferent en els mots savis. Aquesta deficiència de la nostra ortografia, anàloga a la que presenta la francesa amb la doble valor dels seus dígrafs ch i gn, havia estat modernament esmenada en gran part mitjançant l’anteposició d’una i a la x palatal quan la precedia una de les vocals a, e, o i u, escrivint angoixa, enfront de paradoxa, madeixa enfront de complexa, eixam enfront de examen.
Pompeu Fabra, La llengua catalana i la seva normalització (Barcelona: Edicions 62, 1980)
Tema de la setmana
Mots que podem fer masculins i femenins: antigament eren femenins i ara els solem fer masculins per influència del castellà