Definició
Caminar, treballar, afanyosament, apressadament.
De jove havia trescat molt per aquestes serres. Avui descansarem, però demà ens tocarà de trescar. Ací no feia gran cosa, però allà ja el fan trescar!
«Aquell que tot el mes tresca, a cap de mes pot fer gresca» (V. Català).
També: triscar
«Guanya més aquell que trisca que aquell que juga a la brisca» (V. Català).
Etimologia
Del germànic gòtic thrĭskan, ‘batre, batollar’, d’on es passà a significar ‘saltironar, picar de peus’.
Usos
Sant Isidre va trobar la manera de santificar-se i contemplar les coses del cel, mentre els àngels li feien la feina a la terra. Tot estava perfectament resolt i combinat: el sant resava en santa pau, dessota un arbre, un madroño, amb les mans ajuntades i els ulls en blanc (com es pot veure encara a les estampes); i els qui trescaven de valent, regant el terròs amb la suor del front i doblegant l’esquena fins a terra, eren els meravellosos éssers celestials. Milions de pagesos (i de no pagesos) d’aquest país veuen en un miracle semblant l’ideal de la vida.
Gaziel, Castella endins (Barcelona: Club de Butxaca, 1983 [1959]), pàg. 84Viure a fora vila exigia encara una mica més de coratge, i trescar pels camps de nit, per anar a festejar a una altra casa aïllada o per acudir a les classes d’aritmètica que impartia a Son Huguet un mestre republicà, a qui es tolerava la misèrrima supervivència, trescar pels camps de nit rarament es feia sense companyia.
Guillem Frontera, La mort i la pluja (Barcelona: Proa, 2007)
Tema de la setmana
Verbs que expressen moviment