Definició
Etimologia
De trencar, d’origen preromà , d’una base trenko, mateix significat, potser indoeuropea i potser també cèltica.
Usos
Cada mot és un món
Miquel Martà i Pol, Autobiografia (1984)
amb rius i mars i pobles,
o un vidre trencadÃs,
o una cambra en silenci.Al capdavall, l’enamorament, l’amor sexual, els idil·lis… són fragilitats, fils trencadissos: «¿Per què no vaig saber veure, palpar, olorar una el·lipsi d’amor prou evident? No tenia ni l’estadÃstica a favor: els naufragis sentimentals són més norma que excepció».
Lourdes Toledo, «És tan difÃcil fer-se estimar?» (Carà cters, núm. 21, octubre 2002)
Tema de la setmana
Aquesta setmana veurem adjectius formats amb el sufix -dÃs -dissa, del llatà -icius o -itius, que significa ‘tendència a’ o ‘facilitat de’. Per exemple, trencadÃs, ‘fà cil de trencar-se’; bellugadÃs, ‘que es mou o es belluga contÃnuament’.Â