El verb trempar originàriament prové de donar a un material, com ara el vidre o l’acer, el punt de duresa i elasticitat adequats, en el sentit de deixar-los a punt per a certs usos concrets. D’aquí va derivar a trempar el membre masculí, quan aconsegueix un bon punt de duresa. Trempar prové etimològicament del verb llatí temperare, que vol dir moderar, suavitzar. De temperare es va obtenir temprar, que és com es deia en català antic. El sentit va passar, curiosament, de suavitzar a endurir. Després se’n va formar l’adjectiu, trempat. Cal dir que una persona trempada encara avui dia significa que està plena de vigor, d’energia i de bona salut. Però molta gent ho diu sense cap connotació sexual: «Avui et trobo molt trempat…», pot dir una àvia a un nét amb tota la candidesa del món.

Caçadors de paraules (Badalona: Ara Llibres, 2007), pàg. 158