Estic molt d’acord en el fet de voler recuperar la memòria històrica però sempre que se faci amb netedat i sense deixar-se arrossegar per clixés establerts. He de reconèixer que la meva emotivitat és més que excitable quan se parla dels xuetes. Des de ben joveneta em va interessar la qüestió i m’he llegit quasi tot el que ha sortit publicat sobre el tema, que és molt. El meu detector dels decibels de les errades, tòpics i distorsions està graduat a la sensibilitat màxima i detecta sovint com encara la nostra societat va perduda en parlar dels jueus i dels seus descendents. No en sortim, del totum revolutum, de les confusions de noms i persones, dels llocs comuns i d’un cert sensacionalisme.

, «Memòria històrica sí, però amb rigor» (Diari de Balears, 14 de gener del 2008)

Un crític ha de comparar i relacionar el llibre que té a les mans amb altres d’ací i de fora. Ha de valorar, en una paraula. Si no, que es dedique a una altra cosa però no a escriure sobre llibres amb un mínim d’autoritat. La conseqüència de la situació actual és que en literatura catalana tot es despatxa al mateix nivell, com un totum revolutum que no distingeix la gran quantitat de llibres mediocres que surten dels que realment tenen un gruix i una consistència digna de ser tinguda en compte.

«Els crítics i l’escriptor», dins Una biblioteca en el desert (Alzira: Bromera, 2009)