Definició
Test per a posar-hi plantes i flors.
Van comprar un parell de torratxes a cal terrissaire i hi van plantar geranis.
També: torreta (On es diu torratxa? Test, torreta, cossiol, cossiet?…)
Etimologia
De torre. Una torratxa també és una torre petita que serveix ordinàriament de mirador, i que sovint sobresurt de la coberta d’una casa. En aquest sentit, potser ve de l’occità torracha, ‘torre de guaita’, que podria provenir del llatí turris acta ‘torre empesa’, com a màquina de setge.
Usos
I aquest és en Loki que s’enfila a l’ampit de la finestra del menjador, i a les torratxes de la Victòria, i mira com dinen.
Irene Solà, Els dics (Barcelona: L’Altra, 2018)
I aquesta és la Victòria dues setmanes després que diu:
—Després trauré el gat mort.
—Quin gat mort? —pregunta l’Ada.
—Hi ha un gat mort darrere les torratxes, sota el banc. El que es deixava tocar.
—Què? En Loki?
—Oh, això va dir en Quim, que va veure un gos —diu la Victòria.
—Quan?
—Fa dies. En Quim va dir que els gats li van estripar la cara al gos i que llavors va venir un caçador. El gat és al fons de les torratxes, no es veu bé, però jo diria que ha de ser aquell taronja que es deixava tocar —fa la Victòria.Ella es posava a regar les torratxes, les plantes del pis i ell quedava a la seva alcova llegint formularis de correspondència comercial en anglès. Debades haurien volgut passar així tota una vida. La sospita sempre se soterra fins que topa amb l’amor.
Valentí Puig, Barcelona cau (Barcelona: Proa, 2012)
Tema de la setmana
Alguns pixen fora de test i uns altres dels testos en diuen torratxes, la vida és així de ximple. Aquesta és l’última setmana en què enviem mots abans de tancar per les vacances d’hivern, i ho fem amb una sèrie de paraules miscel·lànies acabades en -txa (com ho són també milotxa i escletxa, que ja hem fet rodar fa temps, i fatxa i txa-txa-txa, que ja rodaran un altre any).
“No parar en torreta”
Significat: dit d’algú que es mou contínuament, que no està mai quiet.
Origen: “l’origen d’aquesta frase és el fet dels coloms que, llançats a volar pels colomaires, a vegades fan tota la volada sense posar-se a cap torreta ni teulada” País Valencià
A Sant Pol de Mar (Alt Maresme) en diem pericó.
En Joan Coromines ho recollia així al seu diccionari etimològic:
PERICÓ, «a St. Pol de Mar (1920…) i a Horsavinyà (vells pagesos, 1969), un pericó és una basseta, amb recinte d’obra, arran de terra, sovint adornada plantant-hi herbes florides, i on cau un raig d’aigua (les velles i dametes santpolenques eren molt cofoies dels pericons que adornen les eixides davanteres dels carrers alts». I continua explicant: «Es podria conjecturar que sigui un derivat de pica si bé alterat, car per més que la pica sigui arran de paret i a nivell de mà d’home, la formació diminutiva podria justificar la diferència: un *piqueró > un pericó amb metàtesi fomentada per la semblança amb el nom de persona i el de planta pericó».
Per aquesta descripció se’n podria deduir que no dista de la d’un pericó o arqueta de registre de clavegueram o instal·lacions d’aigua, però el detall de les herbes deu haver estat determinant, perquè malgrat que en Joan Coromines ho recollia referint-se a una construcció on podia haver-hi “herbes florides”, ho hem estès a tots els tests amb plantes.