Definició
Persona molt pesada, emprenyadora, o que molesta d’una altra manera.
Tothom compra els fems a quaranta i aquell torracollons en paga cinquanta-cinc!
Ha passat un altre cop el torracollons del comercial de Movistar a veure si ens canviem de companyia de telèfon.
«A Capmany (l’Alt Empordà) es diu d’una persona innocent o poc espavilada; sentim altres formes: torrafaves, torravits, torrafigues, torramilans, torranaps» (Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana).
Usos
Aquell any jo vaig llegir, en part per iniciativa pròpia i en part per suggeriment de Jesús Balcázar, un novici progressista, literatura cristiana compromesa: Van der Meersch, Cesbron, el torracollons de Mauriac, etc.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 26Com bé diu Teresa Pàmies al seu llibre [L’art d’envellir], fer-se vell tampoc és garantia segura de tornar-se més savi: la vellesa potencia algunes característiques i altres les deixa de banda. Ho cantava Brassens: «Qu’on ait vingt ans, qu’on soit grand père, quand on est con, on est con». Que, traduït, ve a dir que si ets un torracollons sense dos dits de front, els anys no modificaran ni un mil·límetre tan lamentable condició. És probable que fins i tot l’agreugin…
Imma Monsó, «De romanços, res» (El País [Quadern—Catalunya], 21 de març del 2002)
Tema de la setmana
Insults i desqualificacions