tornaveu m

Definició

1  Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny.

El tornaveu de l’apuntador en un teatre.

2  Eco.

3  (fig.)  Persona que repeteix o transmet allò que una altra diu.

Usos

  • Ronc tro de trons que en baixar suspèn, a l’estimbar-se,
    cingles i mars; i al cel, que fa de tornaveu,
    tement morir, los astres i mons semblen parar-se
    a oir la nova, altíssima paraula del gran Déu.

    Jacint Verdaguer, L’Atlàntida (1877), cant quart, «Gibraltar obert»

Tema de la setmana

Verdaguer

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

trementsoplujar