Definició
1 Lloc on tomba o canvia de direcció un camí, etc.
Viu al tombant del carrer.
2 (fig.) Canvi, viratge; moment en què acaba un temps i en comença un altre.
Les vendes d’estampetes van experimentar un tombant sobtat arran de l’elecció del nou papa.
El tombant de segle va ser una època de múltiples convulsions.
Etimologia
De tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
Usos
En el tombant de la tarda,
Quima Jaume, «No a l’oblit» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)
rere els vidres entelats pel fred
de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes les petjades
que deixaren els teus passos.
No vull que pels camins
foscos de l’oblit
es perdin aquells mots
que proferíem
i aquells que restaren
tremolant, sense ser dits.
No vull que res es perdi
per sempre en el no-res.Me’n vaig a la Font Vella:
J.V. Foix, «Vaig arribar en aquell poble…» (On he deixat les claus…, 1953)
n’han arrencat els bancs;
ara veig el diable
que m’espera al tombant.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis