tombant m

Definició

1  Lloc on tomba o canvia de direcció un camí, etc.

Viu al tombant del carrer.

2  (fig.) Canvi, viratge; moment en què acaba un temps i en comença un altre.

Les vendes d’estampetes van experimentar un tombant sobtat arran de l’elecció del nou papa.

El tombant de segle va ser una època de múltiples convulsions.

Etimologia

De tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.

Usos

  • En el tombant de la tarda,
    rere els vidres entelats pel fred
    de la cambra on jauen els records,
    jo sento i veig intactes les petjades
    que deixaren els teus passos.
    No vull que pels camins
    foscos de l’oblit
    es perdin aquells mots
    que proferíem
    i aquells que restaren
    tremolant, sense ser dits.
    No vull que res es perdi
    per sempre en el no-res.

    Quima Jaume, «No a l’oblit» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)
  • Me’n vaig a la Font Vella:
    n’han arrencat els bancs;
    ara veig el diable
    que m’espera al tombant.

    J.V. Foix, «Vaig arribar en aquell poble…» (On he deixat les claus…, 1953)

Tema de la setmana

Mots miscel·lanis

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esborneiar-secellajunt -a