Definició
Ram petit de flors. Especialment, el ram que, fins als anys quaranta, es rifava o se subhastava en cada sessió de ball, entre els nois, abans de començar el ball de rams o de ram.
Qui tenia la toia podia ballar aquest ball amb la noia que volgués.
A mi no me la regalaven mai, la toia.
En sentit figurat i col·loquialment, una toia és també una persona poc destra, mancada d’habilitat, sense nervi.
Han fitxat un futbolista que és una toia.
Aquests paletes, per fer escales són unes toies: no n’acaben cap de bé.
Etimologia
D’origen incert, potser del gascó toja, tojo, ‘ginesta, argelaga’, d’origen preromà.
Usos
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, cap. I (1962)Vaig dir a aquell noi que el meu promès feia de cuiner al Colón i va riure i em va dir que el planyia molt perquè al cap d’un any jo seria la seva senyora i la seva reina. I que ballaríem la toia a la plaça del Diamant.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, cap. I (1962)
La meva reina, va dir.
Tema de la setmana
La plaça del Diamant fa 50 anys